El motiu del meu vot independentista és conseqüència lògica de la sentència del tribunal constitucional que ha fet callar la veu del nostre poble. És l'argument fonamental, més ben dit: és el meu argument. Veieu-ho al post anterior: Perquè la independència?. Una aproximació aristotèlica.
Si ja heu llegit el meu argument per la independència en el post anterior ara us explico perquè Solidaritat.
No serveix el concert econòmic.
No serveix perquè implícitament accepta la sentència. L'argument no serveix perquè té els "peus de fang", és a dir es basa en una negociació amb aquells, congreso de los diputados, que no han sabut defensar l'estatut aprovat per un poble.
La proposta del concert econòmic no té al darrera una constitució, un estatut,... en definitiva, no té cap suport jurídic, únicament el compromís que es pugui obtenir en una negociació. I suposant que s'arribi aconseguir el concert en aquestes condicions, quant temps podria ser vigent?
No serveix proposar d'entrada un referèndum per la independència.
Sembla evident: La constitució espanyola reserva la competència de convocar referèndums al govern central. Després de la sentència contra l'estatut, podem pensar que el govern central convocarà un referèndum per la independència de Catalunya?. És que no tenim memòria immediata i no recordem la sentència donada a l'estatut aprovat pel poble? Què esperem doncs que faci Madrid?
No serveix proposar la federació.
Com volem tenir cap èxit en la proposta d'una Espanya federal si ni tant sols s'ha pogut aprovar un estatut votat en referèndum?, si els que hi donarien suport estarien un clara minoria?
Tal vegada podria ser una proposta de futur, però no a curt termini ni, probablement, a llarg termini.
Vist allò que no serveix queda veure a quin dels partits que proposen la independència convé votar.
Votar Solidaritat Catalana per la Independència:
Perquè és una coalició que no exclou cap ideologia mentre defensi la independència: d'esquerres, de dretes, ...
Perquè és la coalició que ha elegit els seus candidats per votació directa dels seus adherits (afiliats), la qual cosa mostra una voluntat democràtica, una voluntat de participació de tothom, no de direcció d'una èlit. Aquest ha estat el motiu pel qual algun partit independentista no ha volgut entrar a la coalició.
Dit això, entre altres només em queda un dubte que considero important: He basat la meva lògica en el concepte de democràcia. Però queda la observació que un amic em va fer: "No estem en una democràcia sinó en una partidocràcia". Això desmuntaria el punt de partida de tota la meva argumentació.
Exacte! Aquest és el problema. Els partits no estan disposats a arriscar el poc o molt poder que puguin obtenir, pactant aquí o allà, segons el resultat que obtinguin a les eleccions.
ResponEliminaHauriem de deixar de pensar en el vot útil i votar allò que realment creiem que pot funcionar. Seria la única manera d'anar endavant.
Una abraçada, Ramir
Em pensaré lo de SolidaritatCatalana ;o)
ResponEliminaHola Ramir, m'agrada la teva argumentació, sòlida i ben construïda. Tant de bo que la gent que té dubtes davant una situació tan cabdal com l'actual fes algun raonament. Sentim tanta plorera, victimisme i menfotisme que no auguren re de bo. Tanmateix, em sembla detectar que aquestes eleccions estan despertant interès.
ResponEliminaDius, de SCI, :"és la coalició que ha elegit els seus candidats per votació directa dels seus adherits (afiliats), la qual cosa mostra una voluntat democràtica, una voluntat de participació de tothom, no de direcció d'una èlit".N'estàs segur ?.Això ha arribat fins a decidir el seu lloc a la llista, inclosos els tres primers per Barcelona ?
Dius també que: ".... només em queda un dubte que considero important: He basat la meva lògica en el concepte de democràcia. Però queda la observació que un amic em va fer: "No estem en una democràcia sinó en una partidocràcia". Això desmuntaria el punt de partida de tota la meva argumentació". Home, res no és perfecte, i menys la nostra democràcia de tants caps tants barrets, però en això no t'hi facis mala sang, perquè haurà de canviar si no vols per força. Tant de bo hi estiguem a temps abans qeu no ens caigui de ple una berlusconització, una PPnització (=feixisme)o una "liberalització" (CIU) que l'únic que assegura és l'aprimament de l'estat del benestar i la línia dura. Cameron-Rajoy-Mas deiaran petites les mesures ZP.
Quant a la independència: precisament, ja t'ho deia a l'altre comentari, el FULL DE RUTA d'ICV-EUIA és la que em segueix semblant la proposta més sòlida, perquè, precisament, segueix els passos aristotèlics que tu t'has fet, i té l'avantatge de deixar respirar al comú de la gent, que va bastant més lenta que nosaltres dos, en el camí de covènce's del tot que no hi ha cap més camí que la independència promoguda, això sí, per una majoria solvent. M'imagino que allò que diu algú dels "68" diputats independentistes i que ja n'hi hauria prou, estem d'acord que seria una bajamada, oi ?. la divisió del país en dos ens resultaria desastrosa. Si les passes es fan més segures -ep !, un màxim de dos anys !- la majoria independentista ser`pa realment del 70-80 ", tota una altra cosa.
Gràcies pel teu esforç I que tinguem sort (no pas atzar) tots plegats. Josep M.