diumenge, 12 de setembre del 2010

JA HI TENIU RESPOSTA?

Tenint al caure, 28 de novembre de 2010, les eleccions al Parlament de Catalunya em plantejo una sèrie de preguntes que intento contestar-me, i sobre les quals ben segur que vosaltres ja hi heu reflexionat.

  1. Una vegada el poble ha votat l’Estatut, perquè s'accepta la retallada en comptes de canviar la Constitució per tal que hi càpiga?

  1. No va ser el propi Congreso qui va donar el vist i plau a l’Estatut que ara ha estat greument mutilat? És que el Congreso no sap, o no vol, defensar les seves decisions?

  1. Una vegada hem vist per a què ha servit el vot per aprovar un nou Estatut (nou Estatut amb autocensura ...), ens podem creure que estem en un país democràtic?

  1. Perquè cap partit parlamentari català no ha donat suport a la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la consulta sobre la independència?

  1. El que ha estat aprovat pel poble, pot ser negat per cap organisme?

  1. En la perspectiva d’unes properes eleccions al parlament de Catalunya, realment continua essent útil allò que fins ara s’ha vingut anomenant com a “vot útil”?

Espero haver-me contestat mínimament aquestes preguntes abans del 28 de novembre de 2010.


I tu?


5 comentaris:

  1. Comentaris a les preguntes 1 i 2

    1. Una vegada el poble ha votat l’Estatut, perquè s'accepta la retallada en comptes de canviar la Constitució per tal que hi càpiga?
    ICV no l'accepta pas. I enceta el treball polític per al canvi de la Constitució (amb una confiança molt limitada, però per veure si hi ha "algun "federalista, a Espanya, i amb terminis curts i definits). Pots llegir la conferència de Joan Herrera del passat dia 8 al web iniciativa.cat, i el seu programa, si t'interessa, un cop sigui aprovat per la seva Convenció Programàtica el proper dia 18. ICV té un full de ruta molt detallat, que trenca definitivament amb la via autonomista i en planteja de noves, des d'un marc federal espanyol intermedi fins a un marc directament europeu, i sempre a partir d'un estat propi. Situació radicalment diferent a l'actual.

    2. No va ser el propi Congreso qui va donar el vist i plau a l’Estatut que ara ha estat greument mutilat? És que el Congreso no sap, o no vol, defensar les seves decisions?
    També ho han plantejat allí molts grups que ho comparteixen. La immensa majoria PP-PSOE (que, ara com ara, ha integrat sempre els 25 del PSC sense diferenciar-se'n) no hi està pas disposada, i l'actual constitució espanyola els avala.

    Al següent comentari la pregunta 3

    Josep M. Armengou i Iglesias

    ResponElimina
  2. Comentari a la pregunta 3

    3. Una vegada hem vist per a què ha servit el vot per aprovar un nou Estatut (nou Estatut amb autocensura ...), ens podem creure que estem en un país democràtic? Això penso que és barrejar peres amb naps: democràtic, almenys formalment, ho és, entenent que et refereixes, en aquest cas, com a "país", a Espanya en general, oi ?. Ve d'una transició després de la dictadura ferotge, es fan algunes coses bé, una constitució tutelada per l'exèrcit, la "reforma" sense ruptura, els morts-sobre-la-taula d'Euskadi, l'amnèsia-amnistia que acaba servint només per als vencedors, i, a damunt, el 23-F amb què acabem pagant tots plegats un "atordiment" general en termes de plurinacionalitat, plurilingüïsme, estat federal, memòria històrica i moltes més reduccions de coses que haurien d'haver estat possibles i en què només hi guanyem una cosa: la modernització i europeïtzació de l'exèrcit (que és molt bona cosa, la primera vegada a la història peninsular) i queden tancades totes les altres. Quant al que dius de perquè ha servit el vot per l'Estatut.....el meu criteri és deixar-nos de lamentacions i, realment, pensar molt bé cadascú/na el seu vot del 28-N (ni que sigui votant en blanc), transcendent cara al futur, molt més si aconseguim que hi hagi més gent que voti, perquè la nostra tremenda abstenció és massa incomprensible cara a dotar-nos de les eines d'alliberament que ens calen. Més important encara: fer política "entre eleccions" i no només a les urnes. La nostra democràcia "real" és enormement feble. El nostre sistema de partits i llei electoral s'han de renovar de dalt a baix: estan caducats, però ara no ens toca més remei que votar el que ens sembli menys malament, si més no.


    Resposta a les preguntes 4, 5 i 6 al següent comentari

    Josep M Armengou

    ResponElimina
  3. Comentari a les preguntes 4, 5 i 6

    4. Perquè cap partit parlamentari català no ha donat suport a la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la consulta sobre la independència?
    Perquè és, ara com ara, il·legal, i una fugida d'estudi. No cremem coses tan importants com les ILP amb coses que tenen ja altres camins....Aquesta decisió parlamentària em sembla enraonada.

    5. El que ha estat aprovat pel poble, pot ser negat per cap organisme?
    La pregunta és irresponible en abstracte. Com que entenc que et refereixes a la sentència del TC, la resposta és: sí, evidentment, perquè el tribunal és un desastre absolut des de tots els punts de vista però no és pas IL.LEGAL: Són els 2 grans partits espanyols i l'aplicació restrictiva de la CE els darrers anys els culpables de la situació. Per això, entenc que la transició ha quedat periclitada, i els seus pactes i la mateixa Constitució, inservibles en aspectes clau per a la convivència en un mateix Estat. O se'n fan de nous, si és que ens interessa a la majoria de gent "espanyola" (ho diu el nostre DNI) fer-los, o cal tenir una àmplia majoria i fer un estat propi. Això ja no pot esperar. Ni 4 ni 8 anys. Seria genial que el 28 a la nit hi hagués una "orientació" clara de Govern en aquest sentit, i després ja ens hi dedicarem el que calgui. L'Estado Autonómico no té cap futur.

    6. En la perspectiva d’unes properes eleccions al parlament de Catalunya, realment continua essent útil allò que fins ara s’ha vingut anomenant com a “vot útil”?
    Com sempre a la vida i a tota la història de la humanitat, només és útil aquell vot que ho és per al qui vota. Altrament, què vol dir "útil" ?

    Josep M. Armengou i Iglesias

    ResponElimina
  4. - El procés legal de la reforma de l'Estatut fou totalment correcte i va seguir la via que marca la Llei.
    - El contingut de l'Estatut no va ser debatut pel poble català, sinó pels partits polítics que el representen: 1a. antitesi als "tres passos": tenim una partidocràcia i no una democràcia com la que defineix Viquipèdia (que tampoc no és un criteri de veritat absoluta), la qual cosa invalida els dos passos següents.
    - Això respon el punt 5. Realment en nou Estatut és allò que volia el poble?. No estem fent demagògia?

    ResponElimina
  5. - Estic d'acord que la millor cosa hagués estat la reforma de la Constitució, però la majoria de representants al Congrés no estan pel tema.
    - Potser caldria un pacte directe del Parlament de Catalunya amb la Monarquia perquè com en temps d'en Suárez, obligués al canvi constitucional favorable als interessos de Catalunya. Quin partit ho defensa?

    ResponElimina